Reflexiones ante nuevos tiempos

COMPROMÍS, CIUTADANIA i PATRIOTISME


Potser ens hem acostumat des de ja fa un temps a conviure en un marc que fuig de la reflexió bé perquè la idea del políticament correcte s'estén a tall de mantell que pot acabar cobrint-lo tot, bé perquè en temps com els actuals el superficial i l'accessori es converteixen infinitat de vegades en transcendent. Potser les alarmants dades que ens posen en relleu la cada vegada mes baixa participació política dels ciutadans hagin de veure alguna cosa amb l'anterior. Però el cert és que ens hem acostumat a viure en un estat d'anormalitat social que exigeix un enorme esforç de reflexió per evitar entrar en una etapa de decadència.


L'esperpèntic funcionament fa uns mesos del servei de rodalies de RENFE, les cues en certs serveis públics, la situació de les autopistes, les pujades dels tipus d'interès que afecten a un sector tan important com l'habitatge, la precarietat laboral, els nombrosos casos de corrupció urbanística, el recent informe de Nacions Unites que situa a Espanya en una posició superior a EUA en el consum de cocaïna, el qual des de 1999 s'ha duplicat a Espanya, provocant que la taxa espanyola de consum és quatre vegades superior a la mitjana europea; lluny de provocar importants mobilitzacions entre la ciutadania, no han provocat de moment cap reacció de la societat civil. Si es detecta, al contrari un allunyament entre la ciutadania i els seus representants, fenomen que ara es denomina desafecció política, però que no per això hem de menysprear, més aviat al contrari, la progressiva disminució als índexs de participació és un clar indicador de disminució de l'interès pel col·lectiu que és substituït per un major individualisme que poc a poc va calant en la societat.

És moment de revitalitzar la societat civil, es fa necessari més ideologia i menys gestió. Contemplar la nostra realitat sota una òptica únicament basada en postulats tecnòcrates ens aboca una crisi de la que ens costarà molt temps recuperar-nos. Quan volem construir un model de societat inspiradora en els principis del relativisme, amb poques obligacions i molts drets, quan no prevalem l'esforç, el sacrifici, el treball i el patriotisme, podem entendre que els principis ètics sobre els que es deu fonamentar una societat que ha de prioritzar les persones estan en crisi.



En el marc de desesperació certs conceptes desapareixen o es buiden de contingut per donar pas a posicionaments relativistes on es pot justificar l'injustificable. A tall d'exemple s'introdueixen conceptes en l'àmbit de l'ensenyament que em produeixen estupor, PA, progressa adequadament. O situacions més absurdes com la dels pares que qüestionen que el seu fill pugui ser suspès, no s'adonen que és preferible suspendre en els primers anys d'ensenyament per suspendre en la vida. O iniciar campanyes contra el consum d'alcohol, i per un altre justificar que en certs esdeveniments l'alcohol sigui imprescindible, o decidim allargar l'horari de les discoteques, però no ens plantem que les biblioteques obrin a la nit o els dies festius. Ens falta coratge per prendre certes decisions per por que no s'entenguin, el fàcil és acontentar de forma fàcil i ser políticament correcte.

Per a construir una societat millor, més justa, més solidària hem de conservar allò que hem heretat i que ens ha permès avançar superant moments difícils. L'autoexigència, la disciplina, l'educació, l'esforç, el respecte pels altres, els valors, les obligacions, l'amor a la terra on hem nascut, la terra dels nostres pares, dels nostres avantpassats, el patriotisme, el recull dels nostres moments de glòria i de dolor, són elements que contribueixen a la nostra cohesió com a societat, esperançada en un futur millor. No només hem de pensar en la nostra llibertat individual, al vell estil liberal, ens hem d'endinsar en els valors sobre els quals s'aferma qualsevol comunitat sobre les que es pretengui construir un projecte col·lectiu de futur: l'esforç, el compromís, l'ètica, la dignitat de la persona i sobretot la transparència dels poders públics, aquests no ens poden defraudar mai.



Tomàs Gil Màrquez
Professor de dret constitucional i membre del Grup de Recerca “L´Estat, le Seguretat i la Llibertat” de la UAB.