Joventud, Educació, Estupefaents i Violencia

JOVENTUD, EDUCACIÓ , ESTUPEFAENTS I VIOLÈNCIA


El recent informe de Nacions Unitat situa a Espanya en una posició superior a EUA en el consum de cocaïna, el qual des de 1999 s'ha duplicat a Espanya, provocant que la taxa espanyola de consum és quatre vegades superior a la mitjana europea. Les urgències hospitalàries per consum de cannabis se han quadruplicat per deu en deu anys, la cocaïna passa a representar el 64% dels ingressos urgents per consum de drogues. El 2,2% dels adolescents segons un estudi recent del Plan Nacional sobre Drogas reflexa ja que els adolescents entre 14 i 18 anys reconeix que té problemes de memòria associats amb el consum de cannabis. Tanmateix el darrer informe de l’ Obserbatorio español sobre drogas posa de manifest que el percentatge d’ingressos per consum de cannabis ha passat de 7,4 % a un 28% en deu anys. Per últim la Ministra de Sanidad y Consumo reconegué fa unes setmanes en la seva comparexencia al Congrès dels Diputats que “algo no funciona” i que Espanya es “sitúa junto a Dinamarca y Reino Unido entre los tres paises con mayor proporción de consumidores de cannabis”. El consum de cannabis se ha duplicat en els darrers deu anys i un 36% de jovent entre 14 i 18 anys han consumit cannabis en los darrers dotze mesos, uns 761.000 joves.

Tot allò abans manifestat no solament és greu per afectar a aquesta part tan vulnerable de la nostra societat, els joves si no que a més ha de ser posada en relació amb l'important augment d'agressions de pares a fills denunciat per l'última memòria de la Fiscalia General del Estado que “recoge con preocupación tal aumento de las agresiones de hijos a padres e incluso abuelos”, i l'important augment de la criminalitat en menors que afecta a lesions, robatoris amb violència en intimidació, robatoris amb força, delictes contra la llibertat sexual, delictes contra la vida i delictes contra la salut pública.

El tercer eix d'aquesta reflexió és l'espectacular augment de l'abandonament escolar a Espanya, el 29,9% de la població espanyola entre 18 i 24 anys no ha completat el nivell d'educació secundària obligatòria i no segueix cap tipus de formació, dades recollides al recent informe del Ministeri d'Educació i Ciència, dades del curs escolar 2007-2008 i que situen a Espanya al capdavant d'Europa, només ens avança Portugal amb un 39,2% quan Itàlia se situa en un 20%, França un 13,1%, Polònia un 5,6%. Tan sols el 61% de la població d'entre 20 i 24 anys ha completat estudis de secundària, quan la mitjana europea és del 77%.

Segons el meu parer la relació entre un i un altre fenomen és evident i darrere de tota aquesta alarmant situació soterra com causa aquesta tolerància que alguns pretenen esgrimir com a estendard d'un progressisme d'aparador, visió poc realista i, al meu judici de conseqüències aterridores. Crec necessari fer un esforç per dotar de més mitjans els serveis de sanitat i els serveis socials, posar més èmfasi en les polítiques de cohesió social alhora que apostem per una política de tolerància zero en qüestions com la de les drogues i l'alcohol entre els joves. Hem de passar de la cultura de recerca de justificacions a l'injustificable a la del No, a la de prohibir, la de no permetre, i tot això sense complexos, perquè és una necessitat, perquè no anem bé, perquè hem de fugir i rebutjar el pensament líquid.

Quan volem construir un model de societat inspiradora en els principis del relativisme, amb poques obligacions i molts drets, quan no prevalem l'esforç, el sacrifici, el treball i el patriotisme, podem entendre que els principis ètics sobre els que es deu fonamentar una societat que ha de prioritzar les persones estan en crisi. En el marc de desesperació certs conceptes desapareixen o es buiden de contingut per donar pas a posicionaments relativistes.

Ens hem d'endinsar en els principis sobre els quals s'aferma qualsevol comunitat sobre les que es pretengui construir un projecte col·lectiu de futur: l'esforç, el compromís, l'ètica, la dignitat de la persona , la transparència dels poders públics, en definitiva els valors sòlids enfront del relativisme que ens ofega, aquests principis han d’ésser transmès a la joventut com antídot enfront a lo superflu, lo material i lo més fàcil.





Tomàs Gil Márquez
Professor de Dret Constitucional i membre del Grup de Recerca “L´Estat, la Seguretat i la Llibertat” de la UAB.